Los cátaros en Catalunya

EN PREPARACIÓN

La historia dels Cátars millor investigada i documentada feta per Esteve Albert i Corp.  

La primera constància d'una comunitat Cátara a Catalunya és de 1167, a la Vall d'Aran i a Nevá al Ripollés el Perfecte Hug de Nevá. En els anys següents, la Serra del Cadí i els voltants, entre la Cerdanya i el Berguedà, es van convertir en refugi dels càtars fuits d'Occitània. S'instal·laven sobre tot a les mateixes zones on segles abans havia proliferat una altra herejía: l'adopcionista. Alguns senyors d'aquests territoris donen protecció als fugitius, i a la Serra hi va haver importants assentaments. Els vescomtes de Castellbó tenien contactes amb els  comtes de Foix, família totes les seves dones eren relevants herejes. 

Per entrar amb el bisbé d'Urgel, qui l'escrivia en cara els seus contactes amb la heretgia, el vescomte Arnau de Castellbó va reconèixer al bisbe com el seu successor a Andorra,  de la qual era senyor feudal, si morís sense hereus. Però es va casar amb la seva filla amb el fill del comte de Foix i el bisbe es va oposar al matrimoni i va obtenir el suport del comte Ermengol d'Urgel. 

En 1203, després d'un enfrontament armat, Arnau i el comte Raymon Roger de Foix van ser fets presos. Arnau va haver de comprometre's un contractista matrimoni amb la sobrina del comte Ermengol, un casar al primer fill que tenien amb la germana d'Ermengol i un promès que no casaria a la seva filla amb cap membre de la casa de Foix. Va morir sense embargament llavors el comte Ermengol i Arnau va incomplir la seva promesa i cas a la seva filla amb Roger Bernat, fill de Raymon. 

Des de 1209 Arnau va participar en la guerra occitana contra Simón de Montfort, i durant els anys de debacle que van seguir a la mort del rei d'Aragó en la batalla de Muret va acollir en el seu vescomtat a nombrosos herejes fugits. Ermesenda de Castellbó, filla d'Arnau, es va casar en 1208 amb Roger Bernat II,  hereu del comtat de Foix. Els Castellbó estaven emparentats també amb alguns importants faidits,  cavallers occitans desposeíts dels seus feus per herejía, com van ser els Niort, que havien estat exiliats al sud dels Pirineus. 

Esclaramunde de Foix  Estava casada amb Raymon de Niort, I la mare, Esclarmonde, èra reconeguda cátara. Guillem de Niort, veguer de la Cerdanya, acabarà condemnat a prisió perpetua per hereje. En les declaracions inquisitorials del segle XIII es dirà que a Castellbó se celebraven rites Cátars. Andreu Bretós de Berga va explicar que va veure al diàcon cátar Guillem Clergue  predicant davant Arnau i altres cavallers. Hi va haver qui afirmava que a Castellbó hi havia un diàcon titular. Hi ha també testimonis de la presència d'Arnau en l'enclavament cátar de Mirepoix. Arnau de Castellbó era obertament cátar sense dubte, era conseller real  i membre del sèquit de Jaime I, des de 1217 fins a la seva mort en 1226. 

Ermesenda va viure  a Foix. Va conviure amb les dones cátaras de la família a la comunitat de Perfectes a Pamiers: la comtessa de Foix, Felipa de Montcada, mare de Roger Bernat; l'àvia d'aquest, mare de Raymon Roger I;  i sobretot la tia del seu marit, la gran Esclarmonde de Foix, perfecte i cap d'una casa a Pàmies. Totes elles s'han completat l'iniciacio cátara i ser Perfectes d'Ermesenda,  que rebrà el consolament en el seu llit de mort en el 1230.  Ermesenda de Castellbó va heretar l'any 1226 els vescomtats de Castellbó i de Cerdanya  i el senyoriu d'Andorra, però va ser el seu marit Roger Bernat II,  comte de Foix des de 1223, qui els governa, anexionán a la Casa de Foix,  unió que durarà més d'un segle.  El bisbe d'Urgell era el legítim senyor del territori d'Andorra,  però, falt de tropes, en el seu dia es va enfeir a la casa catalana de Caboet,  passant després a la de Castellbó per matrimoni.  L'annexió d'Andorra a Foix va provocar el començament  de les guerres entre el bisbe i el comte.  Molts anys de la seva vida van passar el comte de Foix en guerra,  bé contra el bisbe d'Urgel,  defensant els pobles i castells  dels seus dominis occitanos  davant l'avanç de les tropes franceses  encarregats d'exterminar la herejía cataria.  En 1241 va morir Roger Bernat II, anomenat el Gran,  i va succeir el seu fill Roger IV  - també senyor de Bearn per casament -,  que va continuar la guerra contra el bisbe.  Roger va tenir abundant descendència.  Su successor a Foix, Castellbó i Andorra  va ser Roger Bernat III.  Una de les seves filles, Esclarmonda,  casaràs amb Jaime II de Mallorca.  Un fill bastardo, Oto, serà l'archidiàcono d'Urgel.  En plena Serra del Cadí, a Josa,  hi havia un altre emplaçament cátaro.  Els senyors de Josa tenien estrets tractes  amb l'església albigense,  Ramón de Josa va rebre delegacions d'herejes del Nord,  i va haver de respondre d'aquests fets diverses vegades  davant la inquisició catalana.  Però sempre va sortir del pas  amb promeses que no tornaria a passar.  El seu fill Guillem Ramón de Josa.  En plena Serra del Cadí, a Josa,  hi havia un altre emplaçament cátaro.  Els senyors de Josa tenien estrets tractes  amb l'església albigense,  Ramón de Josa va rebre delegacions d'herejes del Nord,  i va haver de respondre d'aquests fets diverses vegades  davant la inquisició catalana.  Però sempre va sortir del pas  amb promeses que no tornaria a passar.  El seu fill Guillem Ramón de Josa  va seguir l'exemple del seu pare,  va ser amic dels càtars,  potser fins i tot va ser creient,  però va adoptar la mateixa tècnica d'apologia i promeses.  Altres cavallers  directament relacionats amb el catarisme,  com Pedro de Fenollet, altre faidit  que havia perdut les terres d'Occitània  per fidelitat a l'església cátara;  o Robert de Castell-Rosselló,  que serà jutjat i reconciliat.  Molts d'ells van arribar a Catalunya, Aragó i Valencia  a través de Bagá, antic recorregut de camins  freqüentat pels herejes.  Una de les seves cases,  la trucada casa Solanell, a la plaça,  conserva encara,  en els finestrals del primer pis,  el escut d'armes dels comtes de Foix,  les barres preses del rei d'Aragó,  al qual el comte Roger Bernat I  s'havia infeudat l'any 1188,  quan es va rendir l'homenatge vasallàtic a Alfonso II.  Segell dels Comtes de Foix  Al 1226 el concilio cátaro de Pieusse  nombró un diácono de Pere de Cortona per a Catalunya,  sota l'autoritat del bisbe càtaro de Tolosa.  Al 1232 el papa Gregori IX  va encarregar a l'arquebisbe de Tarragona  la creació d'un Tribunal de la Fe a Catalunya.  Se li ordena procedir contra els heretges,  els seus protectors i els seus encubridors,  i s'encomana la tasca a l'ordre dels dominics.  Al 1237, el Concilio de Lleida  va organitzar la cerca d'herejes  i el comte de Foix es va veure obligat  a permetre l'entrada d'inquisidors  en el seu feu de Castellbó  per poder conservar les seves possessions al Alto Urgel.  Com a resultat de les inquisicions dels inquisidors,  el bisbe d'Urgel va excomunicar al comte.  Al 1256, el bisbe d'Urgel, amb un exèrcit,  entraba per Berga a les terres de Josa,  cuyo senyor va oferir refugio  als nombrosos càtars de la zona.  L'any 1267, el bisbe, enemic acérrim dels càtars,  va impulsar un procés inquisitorial  contra Arnau de Castellbó i la seva filla Ermensenda,  tots dos morts.  Declarats culpables d'herejía,  El procés va culminar amb l'exhumació dels cadàvers  i la seva crema a la hoguera.  Un altre ocorregut amb Ramón de Josa:  La Inquisició va ordenar l'exhumació dels seus restes,  que van ser quemats.  Sin embargo, Guillem Ramón i la seva mare Timbor  van rebre la reconciliació  i el rei no va confiscar les seves terres.  Al territori comprès entre Castellbó i Berga,  a la zona de la Cerdanya,  al llarg del segle XIII van ser condemnats  més de mig centenar de càtars,  15 d'ells van ser cremats vius,  18 en efígie,  i els altres van sofrir penes menors  i es retractaron de les seves creences.  Uns pocs van ser condemnats una vegada morts,  i els seus cossos extrets de la tomba eclesiàstica,  quemats en fogueres  i esparcidas al vent les seves cendres.  Imatges de Castellbó  de Josep & Remei 2016.    

*-*    

La historia de los cátaros es mejor investigada y documentada por Esteve Albert y Corp.  

La primera consistencia de una Comunidad Ciudadana en Cataluña Es 1167, en el Valle de Aran y en Nevagnet en Ripollés el Perfecto Hugh de Nevlán. En los años posteriores, la Sierra del Cadi y la zona aledaña entre Cerdanya y Berguedà, se convirtieron en un refugio de los filtrados cátaros de Occitania.  Fueron instalados en todo en las mismas áreas donde siglos antes que otra herejia había proliferado: El adopcionista.  Algunos caballeros de estos territorios  Le dan protección a los fugitivos, y en la Serra había asentamientos importantes. Los vizcondes de Castellbó tuvieron contactos con el Conde de Foix, Familia, todas sus mujeres eran relevantes aquíjes. 

Para entrar con el obispo de Urgel,  quien le escribió ante sus contactos con herejía,  Vizconde Arnau de Castellbó  Reconoció al obispo como su sucesor en Andorra,  del cual era un señor feudal,  si murió sin herederos.  Pero se casó con su hija con el hijo del conde de Foix  Y el obispo se opuso al matrimonio  Y ganó el apoyo del Conde Ermengol d ' Urgel.  En 1203, después de un enfrentamiento armado,  Arnau y el conde Raymon Roger de Foix  Fueron tomados prisioneros.  Arnau tuvo que comprometerse  Un matrimonio contratista con la sobrina del Conde Ermengol,  Un matrimonio con el primer hijo que tuvieron  con la hermana de Ermengol  Y un prometido que no se casaría con su hija  Sin ningún miembro de la casa de Foix.  Murió sin embargo y luego el Conde Ermengol  Y Arnau violó su promesa  y caso a su hija con Roger Bernat, hijo de Raymon.  Desde 1209 Arnau participó  en la guerra occitana contra Simon de Montfort,  Y durante los años de debacle  que siguió a la muerte del rey de Aragón  en la batalla de Muret  Recibió a numerosos herederos que huyen en su amante.  Ermesenda de Castellbó, hija de Arnau,  Se casó con Roger Bernat II en 1208  Heredero del condado de Foix.  Los Castellbó también estaban relacionados  con algunos faidites importantes,  Caballeros occitanos después de sus feudos  per herejía,  Cómo estaban los Niort,  Habían sido exiliados en el sur de los Pirineos. Claramunde de Foix  Ella estaba casada con Raymon de Niort  Y la madre, Esclarmonde, reconocida cetoothara.  Guillem de Niort, veguer de la Cerdanya,  Terminará condenado a la prisión perpetua por aquí.  En las declaraciones inquisitoriales del siglo XX  Se dirá que en Castellbó celebramos ritos en Ceto.  Andreu Bretós de Berga explicó  Qué vio Guillem Clergy en el diacono citar  Predicando a Arnau y otros caballeros.  Hubo quienes reclamaron  que en Castellbó había un diámetro de titular.  También hay testigos de la presencia de Arnau  En el enclave de Mirepoix  Arnau de Castellbó fue a crochet  Sin duda, fue un verdadero consejero  y miembro de Jaime I ' s sequit,  desde 1217 hasta su muerte en 1226.  Ermesenda vivió en Foix.  Ella vivió con las mujeres de la familia en la comunidad de Perfectos en Pamiers:  La condesa de Foix, Felipa de Montcada  Madre de Roger Bernat;  La abuela de esto, madre de Raymon Roger I;  y sobre todo la tía de su marido,  La gran Esclarmonde de Foix,  perfecto y cabeza de una casa en P amies.  Todos ellos han sido completados  La iniciación del aftertara y ser perfecto de Ermesenda,  que recibirá consuelo en su lecho de muerte  en el 1230.  Ermesenda de Castellbó heredó en 1226  Los vizcondados de Castellbó y Cerdanya  y el señorío de Andorra,  pero era su marido Roger Bernat II,  Conde de Foix desde 1223,  quien los gobierna, anexionan a la casa de Foix,  Unión que durará más de un siglo.  El obispo de Urgell fue el hombre legítimo  Desde el territorio de Andorra,  pero, falta de tropas,  En su día se hizo ocupado en la casa catalana de Caboet,  Pasando después a Castellbó por matrimonio.  La anexión de Andorra a Foix causó el comienzo  de las guerras entre el obispo y el conde.  Muchos años de su vida pasó el Conde de Foix en guerra,  bueno contra el obispo de Urgel,  Defendiendo los castillos y ciudades  De sus dominios occitanos  frente a las tropas francesas  Encargado de exterminar a la hejia catary.  En 1241 murió Roger Bernat II, llamado el Grande,  y su hijo Roger IV tuvo éxito  - También el Señor de Bearn para la boda -,  que la guerra contra el obispo continuó.  Roger tenía abundantes descendientes.  Su sucesor de Foix, Castellbó y Andorra  Roger Bernat III  Una de sus hijas, Esclarmonda,  Te casarás con Jaime II de Mallorca  Un hijo bastardo, Oto, será el archidiancono de Urgel.  En medio de la cordillera Cadi, en Josa,  Había otra ubicación del cassy.  Los señores de Josa tuvieron ofertas cercanas  Con la iglesia Albigense,  Ramón de Josa recibió delegaciones de herederos del norte,  Y tuvo que responder de estos hechos varias veces  Frente a la Inquisición Catalana.  Pero siempre salió del camino  con promesas de que nunca volvería a suceder.  Su hijo Guillem Ramón de Josa.  En medio de la cordillera Cadi, en Josa,  Había otra ubicación del cassy.  Los señores de Josa tuvieron ofertas cercanas  Con la iglesia Albigense,  Ramón de Josa recibió delegaciones de herederos del norte,  Y tuvo que responder de estos hechos varias veces  Frente a la Inquisición Catalana.  Pero siempre salió del camino  con promesas de que nunca volvería a suceder.  Su hijo Guillem Ramón de Josa  Él siguió el ejemplo de su padre,  Era amigo de los catarros,  tal vez incluso un creyente,  Pero adoptó la misma técnica de disculpa y promesas.  Otros caballeros  directamente relacionado con el catarismo,  Como Pedro de Fenollet, otro faidit  que había perdido las tierras de Occitania  Por lealtad a la iglesia cemptara;  Robert de Castell-Roselló,  que será juzgado y reconciliado.  Muchos de ellos llegaron a Cataluña, Aragón y Valencia  A través de Bagite, antigua ruta de caminos  Frecuentado por los herejes.  Una de sus casas,  La casa llamada Solanell, en la plaza,  preservar todavía,  En las ventanas del primer piso,  El escudo de armas de los condes de Foix,  las barras tomadas del rey de Aragón,  A qué cuenta Roger Bernat I  Había sido infeudido en 1188,  Cuando se rindió el homenaje vasalático a Alfonso II.  Sello de los Condes de Foix  Al 1226 el concilio cátaro de Pieusse  nombró un diácono de Pere de Cortona per a Catalunya,  Bajo la autoridad del obispo Catharo de Toulouse.  En 1232 Papa Gregory IX  Encargado al arzobispo de Tarragona  La creación de un Tribunal de Fe en Cataluña.  Se le ordena proceder contra herejes,  Sus protectores y sus encubridores  Y la tarea se manda a la orden de los dominicanos.  Al 1237, el Concilio de Lleida  organizó la búsqueda de aquíjes  Y el Conde de Foix fue forzado  permitir la entrada de inquisidores  En su feudo de Castellbó  Para poder conservar sus posesiones en Alto Urgel.  Como resultado de las inquisiciones de los Inquisidores,  El obispo de Urgel excomulgó al conde.  En 1256, el obispo de Urgel, con un ejército,  Entrada por Berga en las tierras de Josa,  Cuyo señor ofreció refugio  a los numerosos cátaros en la zona.  En 1267, el obispo, enemigo acerrimonía de los catarros,  promovió un proceso inquisitorial  Contra Arnau de Castellbó y su hija Ermensenda,  Ambos muertos.  Encontrado culpable de herejia  El proceso culminó en la exhumación de los cadáveres  y su crema en la hoguera.  Otro ocurrió con Ramón de Josa:  La Inquisición ordenó la exhumación de sus restos,  Eran quemats.  Sin embargo, Guillem Ramón y su madre Timbor  Reconciliación recibida  y el rey no confiscó sus tierras.  En el territorio entre Castellbó y Berga,  En el área de Cerdanya,  Durante el siglo XIX fueron condenados  Más de medio centenar de cátaros,  15 de ellos fueron quemados vivos,  18 en efigie,  Y los otros sufrieron penas menores  Y se retiran de sus creencias.  Algunos fueron condenados una vez muertos,  y sus cuerpos extraídos de la tumba de la iglesia,  Quemats en hogueras  Y sparcidas en el viento sus cenizas.  Imágenes de Castellbó por Josep & Remei 2016.